Un estudi molecular confirma que hi ha quatre subgrups diferents del càncer de mama HER2+

L'estudi genòmic del VHIO confirma que hi ha quatre subgrups del càncer de mama HER2+ amb característiques moleculars diferents. El test diagnòstic dels diversos subtipus de càncer de mama, clau en aquest estudi, ja està disponible al CatSalut per al maneig terapèutic del càncer de mama hormonosensible. Una recerca liderada pel Grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona ha demostrat que el càncer de mama HER2+ es pot classificar en quatre subgrups diferents segons les seves característiques moleculars. Un estudi previ del mateix grup ja havia advocat per aquesta subclassificació sobre la base de la seva capacitat per predir la resposta a la quimioteràpia i al tractament antiHER2. Ara, un nou treball també liderat pel Dr. Aleix Prat, responsable del Grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i publicat al Journal of the National Cancer Institute (JNCI) suggereix que, efectivament, les diferents taxes de supervivència i respostes al tractament quimioteràpic i antiHER2 del càncer de mama HER2+ s’expliquen, en part, per les diferències moleculars que hi ha dins d'aquesta malaltia. Per tant, és d'esperar que aquesta nova classificació del càncer de mama HER2+ pugui orientar en un futur pròxim cap a un tractament cada vegada més dirigit i específic per a les pacients que tinguin aquesta malaltia. Al mateix número de la mateixa Journal of the National Cancer Institute (JNCI) s’acompanya d’una editorial sobre aquest tema. Davant de qualsevol diagnòstic de càncer de mama és crític conèixer a quin subtipus molecular pertany per poder plantejar un enfocament terapèutic òptim. Fins fa poc, el càncer de mama es classificava, segons la presència o no dels receptors hormonals i del receptor HER2, en tres grups: càncer de mama hormonosensible, HER2+ i triple negatiu (quan no s’inclou en cap dels dos grups anteriors). Els tumors HER2+ constitueixen el 15-20% dels càncers de mama i es caracteritzen per la presència d’un gran nombre de receptors HER2 i una major activitat proliferativa de les cèl·lules tumorals; com a conseqüència, es tracta de tumors molt agressius, amb un risc elevat de recaigudes i mortalitat. Els darrers anys, l’aparició de tractaments dirigits contra el receptor HER2, com el trastuzumab, el lapatinib o el pertuzumab, ha fet millorar molt l'escenari per a les pacients amb aquesta malaltia. El punt de partida d'aquest estudi i del previ, ambdós finançats, en part, gràcies a una beca Career Catalyst Research (CCR) de Susan G. Komen, es basa en el fet que no tots els tumors HER2+ tenen el mateix risc de recaiguda ni responen de la mateixa manera als tractaments quimioteràpics, endocrins i antiHER2. Aquesta observació va portar a un primer estudi liderat pel Dr. Prat i el Dr Baselga, “Physician-in-Chief” del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, publicat al Clinical Cancer Research aquest mateix any, en què es van analitzar retrospectivament 156 mostres de tumors HER2+ d’un assaig clínic en fase III, conegut com NOAH, i es va demostrar que un dels subtipus moleculars, l’HER2-enriquit, respon molt millor a la teràpia antiHER2 en combinació amb quimioteràpia que la resta de subtipus moleculars. Aquesta mateixa troballa ha estat confirmada per un altre grup en un estudi en fase III amb 270 pacients, el CALGB40601, els resultats del qual s’han presentat aquest mateix any al Congrés Anual de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO). Durant els darrers anys s’ha afinat en la classificació genòmica del càncer de mama i s’ha observat que n’hi ha almenys quatre grans subtipus (luminal A, luminal B, HER2-enriquit i basal-like). Sense anar més lluny, l’any passat aquest mateix grup d'investigadors ja va afinar en la classificació dels tumors hormonosensibles gràcies a l’ús de la genòmica. “Ara, altre cop gràcies a la genòmica, hem demostrat que la malaltia HER2+ no equival al grup molecular HER2-enriquit i que els quatre subtipus de càncer de mama estan representats també dins de la malaltia HER2+. Aquesta nova classificació biològica de la malaltia HER2+ és important i ja està demostrant una utilitat clínica potencial”, explica el Dr. Aleix Prat, un dels responsables de totes aquestes troballes. Establir les diferències genòmiques entre cada un dels subtipus de HER2+, i la correspondència d’aquestes amb l’evolució clínica de cadascun, està fent possible que ens dirigim cap a la medicina de precisió del càncer que s’anhela i cap a una presa de decisions terapèutiques més personalitzada. Tot això ha de portar a l’aplicació de tractaments més agressius per als qui se’n puguin beneficiar, i tractaments més dirigits i menys tòxics per als qui puguin tenir com a opció aquesta estratègia. Tot això resulta en una major taxa de supervivència i millor qualitat de vida. Amb tot, Prat adverteix que “tot i que no dubto que en un futur pròxim farem servir els subtipus moleculars per a la presa de decisions terapèutiques personalitzades en la malaltia HER2+, ara per ara la seva identificació no ha de canviar la pràctica clínica habitual”. Finalment, Prat conclou que “el que està clar és que, en càncer de mama, els tests basats en l'expressió gènica aporten informació essencial sobre els beneficis dels tractaments i sobre el risc de la pacient de recaure a curt i llarg termini. Això indica que cada vegada serà més important fer una caracterització molecular del tumor prèvia a prendre decisions terapèutiques. Crec que hem d'esforçar-nos al màxim perquè aquests tipus de tests genòmics es puguin implementar àmpliament a tota la comunitat. No tenim altra opció que anar tots en aquesta direcció”. La identificació dels subtipus moleculars en aquest estudi s’ha dut a terme mitjançant un test genòmic conegut com PAM50 i que, a diferència d’altres proves disponibles, permet caracteritzar el càncer de mama al nivell biològic i a més proporciona informació pronòstica molt útil en dones postmenopàusiques amb càncer de mama hormonosensible. En aquest sentit, el programa de plataformes genòmiques del CatSalut ha incorporat fa poc aquest test a diversos centres hospitalaris de Catalunya per al seu ús en el càncer de mama hormonosensible.Una recerca liderada pel Grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona ha demostrat que el càncer de mama HER2+ es pot classificar en quatre subgrups diferents segons les seves característiques moleculars. Un estudi previ del mateix grup ja havia advocat per aquesta subclassificació sobre la base de la seva capacitat per predir la resposta a la quimioteràpia i al tractament antiHER2.

Ara, un nou treball també liderat pel Dr. Aleix Prat, responsable del Grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i publicat al Journal of the National Cancer Institute (JNCI) suggereix que, efectivament, les diferents taxes de supervivència i respostes al tractament quimioteràpic i antiHER2 del càncer de mama HER2+ s’expliquen, en part, per les diferències moleculars que hi ha dins d’aquesta malaltia. Per tant, és d’esperar que aquesta nova classificació del càncer de mama HER2+ pugui orientar en un futur pròxim cap a un tractament cada vegada més dirigit i específic per a les pacients que tinguin aquesta malaltia. Al mateix número de la mateixa Journal of the National Cancer Institute (JNCI) s’acompanya d’una editorial sobre aquest tema.

Davant de qualsevol diagnòstic de càncer de mama és crític conèixer a quin subtipus molecular pertany per poder plantejar un enfocament terapèutic òptim. Fins fa poc, el càncer de mama es classificava, segons la presència o no dels receptors hormonals i del receptor HER2, en tres grups: càncer de mama hormonosensible, HER2+ i triple negatiu (quan no s’inclou en cap dels dos grups anteriors). Els tumors HER2+ constitueixen el 15-20% dels càncers de mama i es caracteritzen per la presència d’un gran nombre de receptors HER2 i una major activitat proliferativa de les cèl·lules tumorals; com a conseqüència, es tracta de tumors molt agressius, amb un risc elevat de recaigudes i mortalitat. Els darrers anys, l’aparició de tractaments dirigits contra el receptor HER2, com el trastuzumab, el lapatinib o el pertuzumab, ha fet millorar molt l’escenari per a les pacients amb aquesta malaltia.

El punt de partida d’aquest estudi i del previ, ambdós finançats, en part, gràcies a una beca Career Catalyst Research (CCR) de Susan G. Komen, es basa en el fet que no tots els tumors HER2+ tenen el mateix risc de recaiguda ni responen de la mateixa manera als tractaments quimioteràpics, endocrins i antiHER2. Aquesta observació va portar a un primer estudi liderat pel Dr. Prat i el Dr Baselga, “Physician-in-Chief” del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, publicat al Clinical Cancer Research aquest mateix any, en què es van analitzar retrospectivament 156 mostres de tumors HER2+ d’un assaig clínic en fase III, conegut com NOAH, i es va demostrar que un dels subtipus moleculars, l’HER2-enriquit, respon molt millor a la teràpia antiHER2 en combinació amb quimioteràpia que la resta de subtipus moleculars. Aquesta mateixa troballa ha estat confirmada per un altre grup en un estudi en fase III amb 270 pacients, el CALGB40601, els resultats del qual s’han presentat aquest mateix any al Congrés Anual de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO).

Durant els darrers anys s’ha afinat en la classificació genòmica del càncer de mama i s’ha observat que n’hi ha almenys quatre grans subtipus (luminal A, luminal B, HER2-enriquit i basal-like). Sense anar més lluny, l’any passat aquest mateix grup d’investigadors ja va afinar en la classificació dels tumors hormonosensibles gràcies a l’ús de la genòmica. “Ara, altre cop gràcies a la genòmica, hem demostrat que la malaltia HER2+ no equival al grup molecular HER2-enriquit i que els quatre subtipus de càncer de mama estan representats també dins de la malaltia HER2+. Aquesta nova classificació biològica de la malaltia HER2+ és important i ja està demostrant una utilitat clínica potencial”, explica el Dr. Aleix Prat, un dels responsables de totes aquestes troballes.

Establir les diferències genòmiques entre cada un dels subtipus de HER2+, i la correspondència d’aquestes amb l’evolució clínica de cadascun, està fent possible que ens dirigim cap a la medicina de precisió del càncer que s’anhela i cap a una presa de decisions terapèutiques més personalitzada. Tot això ha de portar a l’aplicació de tractaments més agressius per als qui se’n puguin beneficiar, i tractaments més dirigits i menys tòxics per als qui puguin tenir com a opció aquesta estratègia. Tot això resulta en una major taxa de supervivència i millor qualitat de vida. Amb tot, Prat adverteix que “tot i que no dubto que en un futur pròxim farem servir els subtipus moleculars per a la presa de decisions terapèutiques personalitzades en la malaltia HER2+, ara per ara la seva identificació no ha de canviar la pràctica clínica habitual”. Finalment, Prat conclou que “el que està clar és que, en càncer de mama, els tests basats en l’expressió gènica aporten informació essencial sobre els beneficis dels tractaments i sobre el risc de la pacient de recaure a curt i llarg termini. Això indica que cada vegada serà més important fer una caracterització molecular del tumor prèvia a prendre decisions terapèutiques. Crec que hem d’esforçar-nos al màxim perquè aquests tipus de tests genòmics es puguin implementar àmpliament a tota la comunitat. No tenim altra opció que anar tots en aquesta direcció”.

La identificació dels subtipus moleculars en aquest estudi s’ha dut a terme mitjançant un test genòmic conegut com PAM50 i que, a diferència d’altres proves disponibles, permet caracteritzar el càncer de mama al nivell biològic i a més proporciona informació pronòstica molt útil en dones postmenopàusiques amb càncer de mama hormonosensible. En aquest sentit, el programa de plataformes genòmiques del CatSalut ha incorporat fa poc aquest test a diversos centres hospitalaris de Catalunya per al seu ús en el càncer de mama hormonosensible.

Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.