L’aplicació de la combinació de la PET-TC en el diagnòstic de l’endocarditits infecciosa valvular protètica associada a dispositius intracardíacs millora fins al 93% la catalogació de les endocarditis (per confirmació o rebuig) i en facilita el diagnòstic, segons un estudi que diferents professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han presentat al Congrés de la Societat Espanyola de Medicina Nuclear, on ha obtingut el premi a la Millor Comunicació Oral. En l’estudi, que es va iniciar l’octubre de 2012 amb la posada en marxa de la PET-TC, un dels equipaments de més alta gamma de l’Estat espanyol, hi han participat diversos professionals de l’Hospital: metges especialistes en medicina nuclear, radiòlegs i cardiòlegs.
L’ús de la PET-TC, que està sincronitzat amb l’electrocardiograma, en malalts portadors de pròtesis valvulars i dispositius intracardíacs, permet estudiar l’estat de les vàlvules cardíaques protètiques, tant pel que fa al metabolisme glucídic (18F-FDG), indicador d’infecció, com pel detall anatòmic de l’angioTC cardíaca sincronitzada, que permet determinar l’abast de les possibles lesions infeccioses, cosa que facilita un diagnòstic acurat, ràpid i precís de la malaltia i, per tant, permet instaurar el tractament adient, farmacològic o quirúrgic, més ràpidament que amb les tècniques tradicionals.
A més, la utilització d’aquesta tècnica en pacients portadors de dos o més dispositius intracardíacs permet distingir quins estan afectats i tractar-los de manera selectiva. En el cas que calgui intervenir quirúrgicament, només es retiraria el dispositiu afectat i no la totalitat, com s’havia fet fins ara. La nova tècnica diagnòstica pot ajudar que els tractaments siguin menys agressius. Es calcula que prop de 50 pacients l’any es podrien beneficiar de l’ús d’aquesta tècnica pionera.
Aquesta PET-TC, que es va posar en funcionament el 2012 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron amb la col·laboració de l’IDI, proporciona informació de gran precisió, metabòlica i anatòmica, ja que presenta una imatge combinada de la informació procedent de la tomografia per emissió de positrons (PET) i la de la tomografia radiològica (angioTC). El resultat espacial i de contrast permet obtenir unes imatges fidels dels processos biològics que es desenvolupen a l’interior de l’organisme. A més, l’alta sensibilitat dels detectors PET aporta una gran eficiència en la detecció i resolució espacial que permet identificar i caracteritzar lesions de mida molt petita (subcentimètriques) amb unes dosis mínimes de radiació dels pacients.
InfoICS 