Professionals de l’atenció primària de Lleida participen en un estudi sobre l’apnea del son

Pantalla d'ordinador amb una gràfica d'un pacient amb apneaProfessionals dels equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida participen en l’estudi GESAP, que determinarà l’eficàcia i cost-efectivitat d’un programa de maneig de pacients amb síndrome d’apnea-hipopnea del son (SAHS) realitzat a l’atenció primària. Els resultats es compararan amb el procediment habitual, que es du a terme a l’hospital. L’estudi està dirigit per Ferran Barbé, cap de servei de pneumologia de l’Hospital Arnau de Vilanova i de l’Hospital Santa Maria. 

La SAHS constitueix una patologia molt freqüent, que afecta entre el 4% i el 6% dels homes i entre el 2% i el 4% de dones al món, d’edat adulta. S’associa al deteriorament de la qualitat de vida, a l’aparició o l’empitjorament de la tensió arterial, a malalties cardiovasculars i cerebrovasculars i a l’augment dels accidents de trànsit i laborals i, per tant, de la mortalitat.

Actualment no hi ha cap signe o símptoma clínic que permeti establir o excloure de manera clara la SAHS, i s’ha de recórrer a la realització de qüestionaris —combinats o no amb diferents variables clíniques— que, encara que són útils, no permeten una gran precisió en el diagnòstic.

Per tal d’avaluar l’eficàcia del diagnòstic de SAHS en l’atenció primària, s’ha posat en marxa l’estudi GESAP, dirigit per Ferran Barbé, cap de servei de Pneumologia de l’Hospital Arnau de Vilanova i de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Els vuit equips d’atenció primària (EAP) de l’Àmbit Lleida que participen en l’estudi són els EAP d’Alcarràs, Ponts, Tàrrega, Borges Blanques, Primer de Maig, Cappont, Ciutat Jardí i Bordeta.

L’estudi consisteix en avaluar de manera sistemàtica el risc de patir SAHS entre les persones que acudeixen a les consultes d’atenció primària, aprofitant que fins al  80%  de la  població general hi acudeix alguna vegada. Per això, el paper de l’atenció primària és fonamental en la identificació dels pacients potencials a patir SAHS, com en el seguiment i en el diagnòstic de la malaltia.

En l’estudi s’inclouran pacients utilitzant com a variable primària l’escala d´Epworth (test que mesura la somnolència diürna) per a la eficàcia, i Epworth i EuroQol% per al cost-efectivitat.

Un altre objectiu secundari de l’estudi és mesurar l’eficàcia de dos programes mitjançant un test de qualitat de vida (qüestionari FOSQ, SF36 i escala analògica de benestar) i l’adherència i compliment del tractament.

En l’estudi s’inclouran de manera aleatòria 280 pacients amb sospita de SAHS, que es tractaran o bé a l’atenció primària o a l’especialitzada. El seguiment dels pacients es farà durant 6 mesos, en 4 avaluacions,. L’estudi tindrà una durada total de tres anys.

La rellevància dels resultats pot comportar una visió diferent i un canvi en el maneig del pacient SAHS.

Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.