Professionals del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol han validat, en un estudi amb 63 centres de 21 països europeus, una escala que prediu el risc que els pacients intervinguts quirúrgicament pateixin complicacions respiratòries. Gairebé un 8% de les persones operades a Europa pateixen aquest tipus de complicacions, que sobretot es concreten en insuficiència respiratòria o infecció pulmonar, i que són la principal causa de mort postoperatòria. Conèixer-ne el risc és necessari per actuar amb antelació i reduir-ne la incidència.
Germans Trias va crear i validar l’escala a Catalunya (sota el nom de projecte ARISCAT) l’any 2010, i enguany ha ratificat la seva validesa a nivell europeu (projecte PERISCOPE). Així ho publicarà la revista Anesthesiology del mes d’agost, que avui ja es pot consultar en línia i que hi dedica l’editorial, ja que l’estudi és el primer que valida internacionalment una escala d’aquestes característiques.
L’escala, que els anestesiòlegs poden aplicar de forma senzilla a la consulta preanestèsica amb els pacients, consisteix a mesurar 7 ítems: l’edat, la presència d’anèmia a les anàlisis recents, el tipus d’intervenció, la seva duració, la urgència del procediment, les infeccions respiratòries prèvies i la saturació arterial d’oxigen. Aquest darrer és l’únic ítem que requereix fer una petita prova a la consulta mateixa, posant un aparell al dit del pacient. Més de 5.000 europeus van acceptar ser inclosos a l’estudi, que ha confirmat que l’escala funciona, un cop registrat si van patir o no complicacions respiratòries postoperatòries i com van evolucionar.
50% depèn de la intervenció, 50% de l’estat del pacient
El projecte PERISCOPE, que classifica els pacients en 3 grups en funció del risc de complicacions, ha ratificat que aquest risc depèn en un 50% de l’estat de salut del pacient abans de l’operació. L’altre 50% fa referència a les característiques de la intervenció quirúrgica. També, ha detectat diferències entre el risc de complicacions respiratòries postoperatòries en funció de l’àrea d’Europa a la qual es pertanyi, però cal estudiar més aquesta qüestió per determinar-ne les causes.
El següent pas és concretar, en base a l’experiència, quines són les mesures més adequades a adoptar abans, durant i després de la intervenció quirúrgica per minimitzar el risc que PERISCOPE ajuda a afinar. L’estudi ha estat finançat gràcies a la Societat Europea d’Anestesiologia, mentre que el treball que el precedeix, ARISCAT, es va poder dur a terme gràcies a La Marató de TV3.