L’estudi del càncer en animals ofereix noves pistes sobre els tumors humans

Girafes a Kenya. Foto realitzada per Víctor Bautista. Llicència CC Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual

Girafes a Kenya. Foto: Víctor Bautista. CC BY-NC-SA 3.0 ES

L’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) promouen l’estudi de certs càncers en animals. En concret, s’estudien els tumors provocats per agents infecciosos com els virus del papil·loma o el bacteri Helicobacter pylori.

Això permet veure si un virus o un bacteri es comporta de manera diferent en diferents animals, entendre’n millor la fisiopatologia i desxifrar els mecanismes que fan que uns individus infectats l’eliminin sense problemes i en d’altres provoqui un tumor.

El càncer en animals

Diversos estudis han demostrat que els animals salvatges tenen unes taxes de càncer molt inferiors als animals domèstics o en captivitat. Part d’aquesta major prevalença de càncer s’explicaria perquè els animals en captivitat solen viure més anys, la qual cosa afavoreix l’aparició de tumors.

No obstant això, també s’ha vist que les poblacions animals sotmeses a estrès ambiental, ja sigui per l’exposició a tòxics o per estar confinats també tenen unes taxes de càncer molt superiors a les poblacions salvatges. “En estat natural, la presència de càncer en animals és molt excepcional. Les necròpsies que es fan en Parcs Naturals, per exemple, mostren que molt pocs animals salvatges moren de càncer o amb càncer”, explica Ignacio González Bravo, del Laboratori d’Infeccions i Càncer de l’ICO-IDIBELL.

D’altra banda, aproximadament el 20% dels tumors humans estan causats per agents infecciosos. El virus del papil·loma humà és causa necessària per al desenvolupament de càncer de coll d’úter i està implicat altres tumors com els d’anus, penis, vagina, vulva i cavitat orofaríngia. Així mateix, el bacteri Helicobacter pylori afavoreix l’aparició de càncer gàstric i el virus de l’hepatitis C, els tumors de fetge.

L’ICO-IDIBELL, en col·laboració amb diferents entitats d’arreu del món, ha analitzat la presència d’agents infecciosos cancerigens en tumors de penis de cavalls, en tumors genitals de dofins, balenes, zebres o isards salvatges i en animals sans i sense lesions com ratpenats o hienes.

“No sabem quina proporció de tumors animals està provocada per agents infecciosos, però en la majoria d’animals que analitzem hi ha agents infecciosos que poden arribar ser cancerigens”, afegeix González Bravo.

Estudi de tumors animals

L’estudi dels tumors animals permet veure si un virus es comporta de manera diferent en diferents animals, i entendre’n millor la fisiopatologia. “Se sap que, en humans, una mateixa variant d’un virus en diferents cèl·lules provoca diferents malalties. Si estudiem què passa en diferents animals entendrem millor com funciona el virus i com podem combatre’l”.

El 30% del càncer de penis en humans està provocat pels mateixos tipus dels virus del papil·loma humà que provoquen el càncer de coll d’úter. La recerca de l’ICO-IDIBELL ha vist que, en cavalls, per exemple, els tipus de virus del papil·loma que provoquen càncer són molt diferents. “Ara estem estudiant si part dels tumors de penis humans poden estar associats a les mateixes variants que provoquen el càncer en cavalls”.

L’estudi en vaques ha permès detectar un virus que provoca tumors gastrointestinals, sobretot quan la vaca s’alimenta de falgueres. “El virus i les falgueres per separat no causen càncer però junts poden fer-ho. Ara hem de mirar si una cosa semblant passa en tumors humans”.

Un altre punt d’interès és el càncer en animals molt grans, com elefants o balenes, i el que es coneix com a Paradoxa de Peto, que mostra que la incidència de càncer no està relacionada amb el nombre de cèl·lules que té un organisme. Sembla que un organisme gran, amb moltes cèl·lules, hauria de tenir més càncer que els animals petits, amb moltes menys cèl·lules, ja que les probabilitats que una cèl·lula es torni cancerígena augmenten cada vegada que la cèl·lula es divideix. La realitat, però, és que la incidència de càncer és semblant. “Hem d’estudiar si els animals grans han desenvolupat mecanismes de control cel·lular millors que els humans. Si aprenem com ho fan, podem desenvolupar noves eines per combatre la malaltia”, conclou González Bravo.

Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.