El temps de feina marca la nostra vida, i sembla que al nostre país, a més, la dificulta. I és que la conciliació de la vida laboral amb la personal és aquí més complicada que en altres llocs i, a més, castiga de manera especial les dones. La psicòloga Sara Berbel va parlar el 8 de juliol al Centre Corporatiu de l’Institut Català de la Salut (ICS) sobre com podem millorar l’organització del temps. La conferència estava emmarcada dins de les actuacions del Pla de d’igualtat de l’ICS.
Berbel és doctora en psicologia i experta en lideratge i gènere. Compagina la seva activitat com a escriptora i conferenciant amb la docència universitària, com a professora de tercer cicle a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat directora general d’Igualtat d’Oportunitats al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, presidenta de l’Institut Català de les Dones i coordinadora de Polítiques d’Igualtat a l’Ajuntament de Barcelona. És autora de diversos llibres sobre feminisme i polítiques socials.
L’experta va començar la seva xerrada destacant la singularitat dels nostres horaris comparats amb els de la resta d’Europa. A Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol, les jornades laborals acostumen a ser molt llargues, amb una pausa molt gran per dinar. Aquest fet condiciona la resta d’horaris. Els comerços obren fins tard, els dinars i els sopars es fan a hores intempestives i l’hora punta de la tele coincideix amb el moment en què la majoria d’europeus ja s’estan posant el pijama. La psicòloga adverteix que aquest ritme comporta menys hores de son —“dormim 50 minuts menys que a la resta d’Europa”— i perjudica la salut, especialment de les dones —“les dones catalanes i espanyoles són les més estressades d’Europa”—, que continuen assumint la majoria de les tasques de la llar. Berbel va ensenyar una gràfica de l’Oficina d’Estadística Europea que mostra com les dones dormen més hores que els homes a tots els estats d’Europa, tret d’Espanya i, en menor mesura, de Bulgària. L’especialista adverteix que, en general, “les dones espanyoles fan menys exercici, dormen menys i tenen pitjor salut” que les de la resta d’Europa.
Baixa productivitat
Una altra conseqüència del nostre model horari és que comporta una baixa productivitat laboral. Així, malgrat que l’Estat espanyol és un dels membres de la Unió Europea on la gent treballa més hores, la productivitat per hora treballada és la més baixa. En aquest sentit, la doctora en psicologia va alertar que al nostre país “només aprofitem un 65% del temps a la feina”. Berbel va explicar que, a banda del model horari, aquesta productivitat tan baixa es deu a problemes operatius i de planificació, típics dels països del sud d’Europa.
Per a Berbel, l’Estat espanyol representa de manera perfecta l’anomenat model social mediterrani, que es caracteritza per jornades laborals llargues, horaris molt rígids, disponibilitat total de les persones a la feina i un sistema de provisió de cura i benestar de la societat centrat més en la família que en recursos comunitaris. Aquest model, que es contraposa al nòrdic, és molt poc eficient i molt poc equitatiu socialment.
Berbel va explicar que la incorporació massiva de les dones al mercat laboral durant la segona meitat del segle vint no va anar acompanyada d’un repartiment més equitatiu de les feines de casa entre els homes i les dones, de manera que es produeix el que s’anomena la “doble jornada” i, de manera més general, la “doble presència”, que és el terme que descriu la dedicació mental a les tasques de cura de la família, que també té lloc mentre es realitza el treball assalariat. L’especialista va destacar que “hem passat d’una societat industrial a una societat del coneixement, però continuem amb horaris de l’era industrial”. I en aquest canvi, les que han sortit més perjudicades han estat les dones.
Una conseqüència d’aquesta desigualtat és que hi ha un percentatge molt elevat de dones que acaben treballant en tasques que no els corresponen per la seva formació i experiència. L’experta en lideratge i gènere va destacar, d’acord amb el Fons Monetari Internacional, que si “les dones fessin la feina que els toca per formació, augmentaria un set per cent el producte interior brut del nostre país”.
Nou pacte social
L’exdirectora general d’Igualtat d’Oportunitats va apostar per posar en marxa estratègies que permetin racionalitzar els horaris i reduir les desigualtats. Per a Berbel, aquestes estratègies passen per “un nou pacte social entre homes i dones que faci possible una participació més igualitària i una nova organització temporal en l’àmbit públic i empresarial”.
Entre les possibles mesures de conciliació que es podrien dur a terme en les organitzacions, Berbel va esmentar: flexibilitzar l’horari, facilitar l’accés a permisos (malgrat que, segons va explicar, aquesta mesura no es veu amb gaire bons ulls ni pels empresaris ni pels mateixos treballadors), elaborar bancs del temps per a tota l’organització i dur a terme “pactes de temps individualitzats”. Per a la psicòloga, aquestes mesures permetran “facilitar la contractació de persones clau, disminuir l’absentisme i les baixes per estrès, reduir els riscos psicosocials, augmentar la iniciativa i el compromís, i incrementar la productivitat”.
Berbel es va mostrar moderadament optimista respecte a les mesures que s’estan duent a terme al nostre país per racionalitzar els horaris en l’àmbit laboral i social, malgrat que, segons va afirmar, hi ha resistències socials i empresarials que dificulten la seva posada en marxa. L’especialista va destacar que, amb la crisi, hi ha hagut un retrocés en la tendència optimista dels darrers anys perquè “moltes empreses han ampliat els horaris laborals”, cosa que, d’altra banda, “no implica que es produeixi més”. La doctora en psicologia va advocar per dur a terme accions de caire global, que permetin canviar les actituds tant de les empreses com de la societat en general, “com va passar amb la llei del tabac”.
InfoICS 